herbari de la Ratafia

El cicle de la Ratafia (1)

Passat el març, entrem a l’abril i ens endinsem a la plenitud de la primavera. Moments de verdor, i de bon temps, però també de començar a plantejar la nostra ratafia. Malgrat que tradicionalment la fem pels volts de Sant Joan, hi ha un seguit d’herbes que no les trobarem a inicis d’estiu, i si les volem tenir al nostre licor, haurem de fer feina de formigueta al llarg de la primavera.  Ara mateix, tenim unes quantes plantes a punt per recol·lectar:

TOMANYÍ ( o Cap d’ase): La planta per antonomàsia de les nostres contrades. Germana de l’espígol (de la família de les labiades i del gènere Lavandula), és una de les primeres plantes  a florir, a mitjans de març. Produeix unes inflorescències (conjunt de flors) molt vistoses, i amb una aroma intensíssima. Si us en sobra un grapat de la ratafia, és molt apreciada per fer sabons, aromes, essències, ambientadors…

tomanyí florit
Tomanyí florit

ROMANÍ: Planta conegudíssima i llargament cultivada a les cases, pel seu ús culinari, o simplement per la bellesa de les flors, i la facilitat de mantenir-la. De la família de les labiades, és utilitzada a la nostra gastronomia des de fa anys i panys. Cal anar en compte a l’hora de posar-la a la Ratafia, ja que la seva intensa aroma pot apaivagar-ne d’altres no tan fortes.  Malgrat que es bastant capritxosa i pot florir en qualsevol moment de l’any, acostuma a fer una floració a inicis de primavera. Així doncs, val la pena guardar les seves flors  per afegir-les més endavant a la ratafia, que li aportarà sabor i també un toc de color.

 

flor de romaní
flor de romaní

I restem a l’aguait, que durant la primavera arribaran altres plantes!

Aquest lloc web utilitza cookies amb la finalitat d’oferir una millor experiència d’usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l’acceptació de les cookies esmentades i l’acceptació de la nostra política de cookies, cliqui l’enllaç per a més informació.