Passat el març, entrem a l’abril i ens endinsem a la plenitud de la primavera. Moments de verdor, i de bon temps, però també de començar a plantejar la nostra ratafia. Malgrat que tradicionalment la fem pels volts de Sant Joan, hi ha un seguit d’herbes que no les trobarem a inicis d’estiu, i si les volem tenir al nostre licor, haurem de fer feina de formigueta al llarg de la primavera. Ara mateix, tenim unes quantes plantes a punt per recol·lectar:
TOMANYÍ ( o Cap d’ase): La planta per antonomàsia de les nostres contrades. Germana de l’espígol (de la família de les labiades i del gènere Lavandula), és una de les primeres plantes a florir, a mitjans de març. Produeix unes inflorescències (conjunt de flors) molt vistoses, i amb una aroma intensíssima. Si us en sobra un grapat de la ratafia, és molt apreciada per fer sabons, aromes, essències, ambientadors…
ROMANÍ: Planta conegudíssima i llargament cultivada a les cases, pel seu ús culinari, o simplement per la bellesa de les flors, i la facilitat de mantenir-la. De la família de les labiades, és utilitzada a la nostra gastronomia des de fa anys i panys. Cal anar en compte a l’hora de posar-la a la Ratafia, ja que la seva intensa aroma pot apaivagar-ne d’altres no tan fortes. Malgrat que es bastant capritxosa i pot florir en qualsevol moment de l’any, acostuma a fer una floració a inicis de primavera. Així doncs, val la pena guardar les seves flors per afegir-les més endavant a la ratafia, que li aportarà sabor i també un toc de color.
I restem a l’aguait, que durant la primavera arribaran altres plantes!
